Som un municipi rural. I això vol dir, entre d’altres coses, que el nostre terme municipal està vertebrat amb un important nombre de vies transitables de tota mena. Tenim des d’autopistes que ens han dividit el terme, fins a petits camins municipals que comuniquen els paratges rurals. I d’aquests darrers és dels que volem parlar.
Volem fer d’altaveu d’alguns veïns i veïnes que se’ns han queixat de que es van perdent alguns camins municipals. Alguns es perden per manca d’us, altres per falta de manteniment, i altres per apropiació de particulars. Els dos primers son lamentables però reversibles, nomes cal voluntat de condicionar-los i fomentar-ne l’ús. Però els tercers, els que son apropiats per particulars, son els que realment ens preocupen. Perquè aquests ja no es tan clar que la situació acabi revertint, i si ho fa possiblement sigui després de litigis que comportaran despesa i recursos municipals.
Sabem que no és un tema senzill, perquè sovint es fa difícil determinar on acaben els camins municipals i comencen els particulars. I precisament per això, en els nostres darrers programes electorals portàvem el compromís d’identificar i catalogar definitivament els camins que son municipals i engegar una campanya de recuperació i acondicionament. Curiosament també era un compromís del partit que va assolir el govern però, fins ara, no ens consta que hagi fet cap actuació en aquest sentit. Es mes, en un Ple vam preguntar per aquest tema i ens van informar que tenien perfectament identificats tots els camins municipals. Però en demanar el document, únicament disposaven d’un plànol informatiu, sense cap validesa jurídica, amb un segell del Consell Comarcal i anterior a la instal·lació d’IDIADA… Ara mateix per identificar aquests camins nomes es disposa del POUM, i de la informació cadastral, que sovint no coincideix.
I davant d’aquesta situació d’incertesa i indefinició respecte a la titularitat dels camins, nosaltres hem demanat que s’elabori un inventari de camins municipals, i s’aprovi pels procediments adients per dotar-li validesa jurídica i es comencin a protegir aquests camins de l’abandó i de la usurpació.
I mentrestant van passant coses. Coses com un pagès que llaura un camí i planta vinya. Un altre que posa una tanca a tota la seva finca tallant el camí que la travessava. Un pont sobre la riera malmès per la riada que s’elimina i no es reposa. Camins on apareixen cadenes sense mes. Tot això ho hem pogut constatar personalment els representants del nostre grup i creiem que s’ha de posar fi a aquesta situació i així ho hem demanat en els Plens i seguirem insistint-hi.
